
La via autonomista o federalista consisteix en “pactar” amb Espanya. Pactar l’Estatut, les matrícules dels vehicles, les seleccions esportives, els trens, ports i aeroports, pactar l’educació, la sanitat, les pensions, el finançament... Pactar, o simplement donar-los les gràcies per allò que ens “donen”. La via autonomista no ens permet decidir res perquè se sustenta en la legalitat espanyola: ells són demogràficament majoria, i per tant, a part de ser un dels dos equips, fan d’àrbitre, i quan volen canvien les regles del joc.
Però la legalitat espanyola deixaria de tenir validesa des del moment que el nostre Parlament proclamés la independència. Des del dia que majoritàriament els catalans decidíssim a les urnes la creació d’un estat propi. De res li va servir a Sèrbia canviar la seua Constitució per a prohibir expressament la independència de Kosovo. Cap país demana permís a l’Estat del que se’n va per a crear el seu propi estat. I als nostres veïns europeus i nord-americans –que són qui ens ha de reconèixer- els hi agrada respectar la voluntat democràtica expressada a les urnes.
Tot això pot recordar-nos l’encontre entre Cambó i el president dels EEUU en acabar la I Guerra Mundial. En un moment que es van modificar moltes fronteres, Cambó va anar a veure Wilson perquè donés suport a un Estatut d’Autonomia. I Wilson va ser contundent: “Si voleu la independència, estarem al vostre costat, perquè es tractarà d'un assumpte internacional. Però si voleu l'autonomia dins d’Espanya, no tenim res a dir, perquè es tractarà d'un afer intern d'aquest país”.
+ INFO: REVISTA GROC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada