ARTICLE D'OPINIÓ ENVIAT PEL XAVIER
Avui surt publicat el Baròmetre del GESOP per a El Periódico. Deixant de banda la dada més espectacular publicada, l’empat tècnic entre els favorables a la independència de Catalunya (39%) i els no favorables (40,6%), amb un 20,4% d’indecisos i/o que s’abstindrien, cal tenir en compte i valorar els següents resultats:
Els ciutadans de la resta de l’estat declaren en un 80% que Catalunya no és una nació en front d’un 52,8% de catalans que afirmen que sí que ho és; tot i considerar la possible confusió del concepte estat/ nació.
En referència al conflicte lingüístic, que ha plantejat principalment el PP i els mitjans de comunicació afins, un 81,4% de catalans pensen que a Catalunya no es discrimina les persones que parlen castellà en front d’un 50,6% de ciutadans de la resta de l’estat que pensen que sí que se les discrimina.
També s’expressa la percepció del tracte que rep Catalunya del Govern central. El 78,5% del ciutadans de la resta de l’estat, pensen que Catalunya no ha estat discriminada pel govern central en front d’un 68% de catalans que pensen que sí ha estat discriminada.
El conflicte estatutari també queda reflectit en l’estudi: el 61,6% dels catalans afirmen que es constitucional i sols un 28,4 % de ciutadans de la resta de l’estat tenen la mateixa opinió. Tanmateix,un 84,2% dels catalans pensen que el TC l’hauria de respectar, afirmació que comparteix el 42,9% de ciutadans la resta de l’estat.
Aquesta disparitat d’opinió, aquest divorci en els conceptes dels ciutadans espanyols i els catalans ens mostra primerament, que l’Estat plurinacional o confederal que ha defensat i defensa encara avui dia algun polític, això sí amb la boca petita, no té sentit perquè Espanya no hi creu, ni hi vol creure; en part gràcies a la política ultranacionalista espanyola desenvolupada pels successius governs centrals.
En segon lloc, la propaganda de bona part dels mitjans de comunicació estatals contra Catalunya, la seva identitat, llengua i cultura ha fet el seu efecte a la ciutadania espanyola la qual, majoritàriament, no està disposada a acceptar realitats diferents dins de l’estat. Així mateix, aquests mitjans també han aconseguit que les simpaties en vers Catalunya hagin baixat. El català ja no és aquell ciutadà amb seny que treballa i no diu mai res que els pugui molestar.
Finalment, es demostra que la idea d’explicar Catalunya a la resta de l’Estat ha estat, una vegada més, un fracàs. No ens entenen ni tenen cap intenció de fer-ho.
Per tant, els catalans només tenim dos alternatives: seguir com una autonomia més conformant-nos amb l’espoli i l’assimilació cultural sistemàtica o plantar-nos d’una vegada i dir prou. El 25 d’abril a Balaguer podrem dir la nostra. Balaguer decideix. Tu decideixes.
Avui surt publicat el Baròmetre del GESOP per a El Periódico. Deixant de banda la dada més espectacular publicada, l’empat tècnic entre els favorables a la independència de Catalunya (39%) i els no favorables (40,6%), amb un 20,4% d’indecisos i/o que s’abstindrien, cal tenir en compte i valorar els següents resultats:
Els ciutadans de la resta de l’estat declaren en un 80% que Catalunya no és una nació en front d’un 52,8% de catalans que afirmen que sí que ho és; tot i considerar la possible confusió del concepte estat/ nació.
En referència al conflicte lingüístic, que ha plantejat principalment el PP i els mitjans de comunicació afins, un 81,4% de catalans pensen que a Catalunya no es discrimina les persones que parlen castellà en front d’un 50,6% de ciutadans de la resta de l’estat que pensen que sí que se les discrimina.
També s’expressa la percepció del tracte que rep Catalunya del Govern central. El 78,5% del ciutadans de la resta de l’estat, pensen que Catalunya no ha estat discriminada pel govern central en front d’un 68% de catalans que pensen que sí ha estat discriminada.
El conflicte estatutari també queda reflectit en l’estudi: el 61,6% dels catalans afirmen que es constitucional i sols un 28,4 % de ciutadans de la resta de l’estat tenen la mateixa opinió. Tanmateix,un 84,2% dels catalans pensen que el TC l’hauria de respectar, afirmació que comparteix el 42,9% de ciutadans la resta de l’estat.
Aquesta disparitat d’opinió, aquest divorci en els conceptes dels ciutadans espanyols i els catalans ens mostra primerament, que l’Estat plurinacional o confederal que ha defensat i defensa encara avui dia algun polític, això sí amb la boca petita, no té sentit perquè Espanya no hi creu, ni hi vol creure; en part gràcies a la política ultranacionalista espanyola desenvolupada pels successius governs centrals.
En segon lloc, la propaganda de bona part dels mitjans de comunicació estatals contra Catalunya, la seva identitat, llengua i cultura ha fet el seu efecte a la ciutadania espanyola la qual, majoritàriament, no està disposada a acceptar realitats diferents dins de l’estat. Així mateix, aquests mitjans també han aconseguit que les simpaties en vers Catalunya hagin baixat. El català ja no és aquell ciutadà amb seny que treballa i no diu mai res que els pugui molestar.
Finalment, es demostra que la idea d’explicar Catalunya a la resta de l’Estat ha estat, una vegada més, un fracàs. No ens entenen ni tenen cap intenció de fer-ho.
Per tant, els catalans només tenim dos alternatives: seguir com una autonomia més conformant-nos amb l’espoli i l’assimilació cultural sistemàtica o plantar-nos d’una vegada i dir prou. El 25 d’abril a Balaguer podrem dir la nostra. Balaguer decideix. Tu decideixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada